L'evidència dels Països Baixos (i cada vegada més al Regne Unit, on s'ha construït nova infraestructura) mostra que la infraestructura per a bicicletes d'alta qualitat sovint és compartida amb cadires de rodes, cadires de mobilitat elèctriques (scooters) i altres mitjans de transport auxiliars. La infraestructura ciclista funciona per a tots aquests tipus d'ajudes per a la mobilitat.

En general, la infraestructura ciclista ha d'anar acompanyada d'altres millores en l'entorn urbà – com voreres llises i contínues a través dels encreuaments de carrers, per exemple.

Hi ha cicles disponibles per a gairebé cada tipus de discapacitat – en realitat és un mode de transport inclusiu que sovint actua com una ajuda a la mobilitat de la gent que té dificultat per caminar, de la gent que no pot caminar gaire i fins i tot de la gent que no pot caminar gens.

Així que, de fet, la veritat és contrària al mite – anar amb bicicleta en realitat dóna a les persones amb discapacitats físiques més opcions de transport i d'independència, i no pas menys.