Si millora la conducció, amb més formació i exàmens més rigorosos, pot ajudar a aconseguir que anar amb bicicleta sigui una mica més segur. No obstant això, s'han fet innombrables intents durant més de 80 anys per fer que la gent "comparteixi la carretera" de manera segura, amb ben poc o gens d'èxit.

Si bé sempre hi haurà una minoria antisocial i agressiva que es resistirà a l' "educació", fins i tot els conductors més ben formats i més ben intencionats poden cometre errors genuïns en conduir – els éssers humans no som perfectes, i els vehicles de motor són màquines potencialment perilloses.

La por al mateix trànsit motor és la raó que aclaparadorament fa desistir d'agafar la bicicleta, no només els mal conductors en concret. Cap quantitat de formació dels conductors alleujarà aquestes preocupacions legítimes , perquè el resultat final encara implica a algú muntat sobre una màquina lleugera i de minsa potència tractant de compartir les carreteres que estan dominades per vehicles de gran potència amb un pes de centenars de quilograms que es mouen molt més ràpid.

Fins i tot si es pigués aconseguir el 100% de conducció perfecta, anar en bicicleta entre el trànsit motor seguirà sent una experiència desagradable i intimidatòria per a la majoria de la gent, ja que implica la interacció amb màquines ràpides i pesades a una curta distància. L'estratègia més assenyada i segura per permetre que la gent vagi amb bicicleta és limitar el nombre d'interaccions amb els vehicles de motor, a través d'un bon disseny que separa la bicicleta dels vehicles a motor tant com sigui possible.