Això passa sovint, molts carrils bici o vies ciclistes del món no tenen uns mínims estàndards i no aconsegueixen garantir desplaçaments segurs, fàcils i ràpids. Les persones que, malgrat això, trien anar en bicicleta, eviten les infraestructures deficients, ja que fan que els seus desplaçaments siguin més lents, complicats o insegurs que si, senzillament, anessin en bicicleta per la calçada.

Per exemple, a Barcelona aquest és el cas d'algunes rotondes de la Diagonal com Mossèn Cinto Verdaguer o el Cinc d'Oros, on molts ciclistes opten per creuar la plaça pel mig amb els cotxes per no trobar-se una seqüència de semàfors que penalitzen la bicicleta i que a més sovint no són respectats pels conductors amb pressa.

De fet aquest és un argument per crear infraestructura ciclista d'alta qualitat que la gent sí farà servir: les infraestructures ben dissenyades sí que tenen una utilització significativa.

Per exemple a Barcelona la majoria de carrils bici de l'Eixample, Les Corts i el Poblenou (tot i els problemes de connectivitat i amplada insuficient), o els trams de carril bici segregat i paral·lel a la carretera a El Prat de Llobregat o a Viladecans.