En termes pràctics, no hi ha cap calçada – estreta i ampla – que no es pugui tornar segura i atractiva per a la bicicleta. Les solucions no són sempre políticament senzilles, però l’espai físic rarament és un problema insalvable.

És cert que algunes calçades poden ser massa estretes per acomodar infrastructures específiques per a la bicicleta al mateix temps que d’altres usos com aparcament i múltiples carrils per al trànsit motoritzat. Tanmateix, pot donar-se el cas que una infrastructura ciclista sigui un ús de l’espai a la calçada més beneficiós i productiu.

Per crear espai per a una infrastructura ciclista, una calçada podria convertir-se en un sentit únic per a trànsit a motor, o es podria reduir els espais d’aparcament. Alternativament, la quantitat de trànsit motoritzat es pot reduir a un nivell molt baix, convertint la mateixa calçada en un lloc segur i atractiu per a la bicicleta.

Si els carrers són de veritat tan estrets, llavors té més sentit donar prioritat i espai als vehicles més estrets i eficients, és a dir a les bicicletes, que no als vehicles a motor més amples!